Tot va fatal menys quan sona gavina.mp3
Crítica del seu segon disc, 'SEMPRE I PER INSTINT', cançons pop rodones com sols i addictives com fer scroll a Instagram
Ara que fa fred -tot el fred que algú nascut en aquest racó de món pot suportar- i els dies es fan foscos putu aviat, el nou disc de gavina.mp3, SEMPRE I PER INSTINT (algú m’ha d’explicar el perquè d’aquesta insistència a escriure títols d’àlbums i cançons en majúscules) és llum i escalf. El disc ideal per sortir de casa un dimarts de merda a les 7 de la tarda (les 7 són tarda o vespre?), intentant desfer el nus del cable dels auriculars que s’ha anat enredant i enredant al fons de la bossa, i perdre’s per la ciutat escoltant obsessivament unes cançons que són cartografia emotiva del que comença a acumular desamors i somnis incomplerts.
gavina.mp3 (AKA Max Codinach Sendra) és el germà menys raret d’Irieix, menys viejoven de Socunbohemio, menys makinero de BALMA. El fill putatiu de Ferran Palau, Pau Vallvé i Manel, sobretot Manel. El talent que vam descobrir amb MOLTS OSSOS, MOLTS ESTELS i que ara ha ratificat elevant al seu màxim exponent tot allò que prometia en el seu disc de debut: cançons pop maquejades aquí i allà amb flirtejos de música urbana amable i electrònica joganera, però cançons pop, al cap i a la fi, rodones com sols i addictives com fer scroll a Instagram -la triada TIGRES AL CAP, CIUTAT i BALCONS, CAVALLS és droga-. El disc català de l’any? Un d’ells, sens dubtes. Tot va fatal menys quan sona gavina.mp3
